Heptahidrat de sulfat de zinc: generalment apareix com un cristall ortorhombic incolor, sòlid granular o en pols, amb un punt de fusió al voltant dels 100 graus centígrads. És fàcilment soluble en aigua, però insoluble en alcohol i acetona, i la seva solució aquosa és feble àcida. És propens a l'eflorescència en l'aire sec.
Funcions del sulfat de zinc:
1. El zinc promou la fotosíntesi en els cultius. Actua com un ió activador específic per a l’anhidrasa carbònica dins dels cloroplasts vegetals, que catalitza la hidratació de diòxid de carboni durant la fotosíntesi. A més, el zinc és un activador de l’aldolasa, que és un dels enzims clau del procés de fotosíntesi.
2. El zinc participa en la síntesi de l’àcid acètic indol de l’hormona vegetal. Atès que el zinc promou la síntesi d’indol i serina per produir triptòfan, que és un precursor de la síntesi d’hormones de creixement, el zinc influeix indirectament en la formació d’aquestes hormones. Quan el zinc és deficient, la síntesi de les hormones de creixement en els cultius disminueix, especialment en els brots i les tiges, donant lloc a un creixement acrobàcia, fulles més petites i reduït internodes, donant lloc a símptomes com la formació de rosetes.
3. El zinc promou la síntesi de proteïnes en els cultius. Està estretament relacionat amb la síntesi de proteïnes, ja que l’ARN polimerasa conté zinc, que és essencial per a la síntesi de proteïnes. El zinc és també un component de les ribonucleoproteïnes i és necessari per mantenir la seva integritat estructural.
4. El zinc és un component essencial per estabilitzar els ribosomes a les cèl·lules vegetals. La deficiència de zinc condueix a una reducció de l’àcid ribonucleic i els ribosomes. Estudis recents han demostrat que els ribosomes normals contenen zinc i, en absència de zinc, aquestes cèl·lules es fan inestables, cosa que indica que el zinc és necessari per estabilitzar ribosomes.
Posat: 21 de gener de 2015
